El regidor d´Hisenda, Juan Antonio Beltrán ha sigut l´encarregat de donar les xifres dels comptes vinarossencs, on com ve sent habitual les partides de les despeses de personal i de les inversions són les més altes: "de 32 milions d´euros, del pressupost de 2004, es passa a 27. Aquesta reducció és bàsicament perquè al 2004 estaven els 5 milions d´euros de la venda del camp de futbol del Servol. La resta no varia substancialment; augmenten bastant les despeses de personal i es mantenen les despeses per serveis"

Per regidories, Juan Antonio Beltrán, ha destacat la forta inversió en polítiques de Benestar Social, per aquest motiu ja hi ha una partida de 180.000 € per a la construcció de la futura residència de la tercera edat.

A més, l´urbanisme, amb 6.592.751 € torna a centrar les despeses del consistori vinarossenc. Beltrán ha explicat que es pressuposta un altre cop la urbanització del camí Rossell per culpa d´un tràmit burocràtic que depén de Conselleria, tot i que no l´ha especificat. L´espai exterior de la pista d´atletisme, amb 98.0000 € també hi figura als comptes i com a obra important destaca la urbanització de la n-340, en el tram que va des del riu Servol fins a la zona de la Barbiguera: "això afecta a tota la franja lateral de la N-340 i alguns carrers que pugen en sentit ascendent, ja que sel´s dota d´aigua, llum, clavegueram i asfaltat".

I és que, segons l´edil d´hisenda aquests són uns pressupostos "realistes", on des de l´equip de govern es preocupen pels problemes del dia a dia, perquè els macroprojectes, segons Beltrán, "es finançaran de nou a través de l´aprofitament urbanístic".

Roger ha explicat que, la Conselleria els ha presentat un Pla d´Usos del port, però ara cal mantindre una reunió amb tots els sectors implicats per tal que siguen ells els que plantegen en què estan, o no, d´acord, al respecte d´aquest pla: "anem a buscar finançament, òbviament necessitem inversors per fer aquest projecte que supera els 65 milions d´euros".

Precisament sobre aquest finançament privat es va parlar amb la Generalitat. Al respecte, Roger ha explicat que de cara al 2006 la Conselleria té prevista una partida de dos milions d´euros, si no troben inversors, per tal de traslladar al dic de contramoll la fàbrica de gel de la llotja de peix, tot i que, en un principi el cost d´aquesta nova infraestructura correria a càrrec de la confraria.

Els treballs duraran uns 45 dies, tindran un cost de 38.000 € i entre les principals intervencions cal destacar la recuperació de la decoració i policromies barroques, l´arranjament de la façana central i la recuperació del rellotge solar, datat en l´any 1721 i que, afortunadament presenta un bon estat de conservació.

Xavier Palomo, arxiver municipal, ha explicat, en roda de premsa, que els vinarossencs, a partir d´ara es tindran que acostumar a un nou color de façana: "sabíem que la façana de l´ermitori no era blanca tal i com pensem a Vinaròs, sinó que s´ha encalat de blanc per motius sanitaris, sobretot per les plagues de la grip. Ara el que recuperarem és la policromia orginal, la façana des de la campana fins el mateix sòcul d´entrada té un despecejament de fals sillar".

I és que, segons Palomo resultava fonamental integrar les restes pictòriques que s´han trobat de l´època en què es va pintar el rellotge solar en honor a la mare de Déu de la Misercòrdia dins d´aquest embelliment.

Amb tot, s´han trobat un altre cop amb l´inconvenient de les humitats de la façana, que fins i tot en la seua part inferior han provocat que aquesta estiga pràcticament desapareguda. posar en valor tots els elements patrimonials de la ciutat.

Els treballs duraran uns 45 dies, tindran un cost de 38.000 € i entre les principals intervencions cal destacar la recuperació de la decoració i policromies barroques, l´arranjament de la façana central i la recuperació del rellotge solar, datat en l´any 1721 i que, afortunadament presenta un bon estat de conservació.

Xavier Palomo, arxiver municipal, ha explicat, en roda de premsa, que els vinarossencs, a partir d´ara es tindran que acostumar a un nou color de façana: "sabíem que la façana de l´ermitori no era blanca tal i com pensem a Vinaròs, sinó que s´ha encalat de blanc per motius sanitaris, sobretot per les plagues de la grip. Ara el que recuperarem és la policromia orginal, la façana des de la campana fins el mateix sòcul d´entrada té un despecejament de fals sillar".

I és que, segons Palomo resultava fonamental integrar les restes pictòriques que s´han trobat de l´època en què es va pintar el rellotge solar en honor a la mare de Déu de la Misercòrdia dins d´aquest embelliment.

En aquest sentit, el primer tinent d´alcalde, Jordi Romeu, en el seu torn d´intervenció va exposar alguns dels perills que aquesta macropiscifactoria podria suposar per al litoral vinarossenc, tot just basant-se en l´informe fet pels tècnics de la casa.

A més, caldria afegir que aquests estudis parlen d´una alta contaminació fruit de la utilització de medicaments i agents químics, com pesticides. Romeu, a més, va mostrar la seua preocupació davant un recent anunci de la Conselleria d´Agricultura i Pesca, aparegut en premsa on s´informa del termini per fer al·legacions a aquest projecte, ja que en l´esmentat anunci es parla del trasllat i ampliació d´una concessió ja existent. La qual cosa confirmaria, segons Romeu, que la Conselleria, podria, en un principi, donar el vist-i-plau a aquesta macropiscifactoria, tot i que cal recordar que ara la superficie que ocuparia seria de 50ha, mentre que la concessió que es va fer en el 2002 era per fer una granja marina de només 16 ha.

El tècnic en Patrimoni afirmava que "sens dubte és la millor peça del patrimoni vinarossenc, és un retaule del segle XVII que es conserva en magníques condicions". El retaule de Molí Noguera, pertany a la corrent artísita barroca valenciana, i és un dels pocs de les seves característiques que es conserven. La seva policromia, perfecta segons el tècnic, es troba en bones condicions. Prové d'una capella privada de la família Noguera, gran mecenes de les ordres religioses a Vinaròs i fundadora del desaparegut Convent de Sant Francesc.

I el mateix tècnic i l'alcalde de Vinaròs van parlar sobre el projecte de restauració del campanar de l'Arxiprestal i les galeries. "S'està acabant de fer els tancaments, hem solucionat ja el problema de la visita a la última planta, la de les campanes, que era la que més problemes de seguretat plantejava, és la menys roïna tot i que no la ideal". Les tanques de seguretat, així, s'instal·laran a major distància, amb la qual cosa no es podrà gaudir de les vistes a la ciutat.

Amb tot, Foment va aprovar el tràmit d´informació i l´estudi d´impacte ambiental del traçat central. Per aquest motiu, els consistoris de Benicarló i Vinaròs degut a la perillositat de la 340 finalment han arribat a un acord per deixar de costat l´opció del vial paral·lel a l´AP-7 i tirar endavant el què proposa Foment com a solució a l´alta densitat de trànsit.

Aquesta decisió ve, segons el portaveu del Partit Popular de Vinaròs, Jacinto Moliner, amb retard perquè quan els populars governaven ja havia sigut consensuada, però diu Moliner que la Taula del Sénia es va encarregar de bloquejar la gestió feta pel seu partit.

L´alcalde de Vinaròs, per la seua banda, va recórrer a la història per recordar a Moliner, que l´al·legació contra el traçat central presentada, en el seu dia, també fou una decissió del Partit Popular, perquè a Benicarló aquest era el signe polític del consistori.

L'Ajuntament benicarlando també ha anunciat el seu recolzament final a la variant de Foment, decissió que ratificarà per ple la propera setmana. Vinaròs ha tingut que convocar-ne un d'extraordinari per la urgència de l'acord, i tot i haver presentat una al·legació en contra de la variant del Ministeri, ara s'han decantat per l'opció que dóna una solució més ràpida a la problemàtica carretera.

El Primer Tinent d'Alcalde assenyalava que "tant un traçat com l'altre parteix els dos termes municipals i els problemes que podien ocasionar ara també es podrien ocasionar si, d'aquí a un o dos anys, es plantejava l'impacte ambiental del traçat nou que corria paral·lel a l'AP-7. Ja sabem que qualsevol via té una problèmatica i que si ara afecta a unes persones, després afectarà a unes altres, i tots els sectors que hem consultat, tant de Vinaròs com de Benicarló, parlem de donar una solució el més urgent possible, posant l'interés general per sobre del particular".

I sobre la ubicació de la piscifactoria, un projecte de l'empresa valenciana Cultipeix que es composa de gàbies que ocupen una superfície marina de 50 ha. davant les costes vinarossenques, l'Ajuntament vol mostrar aquesta nit el seu no a la iniciativa. "Des de l'equip de govern fa temps que ens hem manifestat en contra d'aquesta ubicació, perquè considerem que no és bona per a la ciutat. Fa més d'un any que estem treballant en aquest tema; tenim molts informes de granges marines més menudes que la que es vol ubicar a Vinaròs, i que tenen molts problemes", va explicar Javier Balada.

Avui, i després de les declaracions efectuades a un mitjà de comunicació comarcal per Antonio García, gerent de Cultipeix, Balada i Romeu han ratificat la postura de l'equip de govern de Vinaròs. "Es tracta d'una persona", referint-se al gerent de l'empresa, "que ens dóna poca confiança, si atenem a les seves declaracions, ja que diu que: 'el proyecto de esta instalación ha pasado por todos los trámites y permisos necesarios de la Consellería de Medio Ambiente, y se pregunta García cuál es el criterio que ha seguido el equipo de gobierno de Vinaròs'. No és cert que haja passat tots el tràmist, perquè si estem en període d'al·legacions no pot dir que ha passat per tots els tàmits necessaris. Qui ens enganya a nosaltres, Conselleria o el senyor García? Pesem que el senyor García", va comentar Jordi Romeu.

Per la seva banda, Cardona ha explicat que en l'anterior compareixença d'ell i l'alcalde de Vinaròs, no podien mostrar el document perquè esperava que Capital Energy tinguera constància del mateix abans de fer-ho públic. El senador socialista, va resumir per als mitjans de comunicació, el contingut del mateix. "En l'informe, el ministeri fa una resolució, fent referència als antecedents, a tot el que ha passat des de que es va iniciar el procés, parlant de totes les empreses, particulars i associacions que han treballat en contra de la instal·lació del parc eòlic. I, al final, després de tota aquesta història, hi han unes consideracions jurídiques, i al final diu: "esta Dirección General, por delegación de la excelentísima Señora Ministra denegar a Capital Energy la solicitud de ocupación de terrenos, mar territorial, de dominio público marítimo terrestre, para la instalación de 8 parques eólico delante de las costas de Vinaròs".

Un Jaime Federico molt emocionat, va explicar que en el projecte de Capital Energy no ha havia cap informe mediambiental, el que demostra que la postura del ministeri ha estat la correcta perquè és la mateixa que el de l'empresa i va donar gràcies als companys de la plataforma per la tasca feta i als mitjans de comunicació el seu recolzament.

"L'informe mediambiental ho fa l'empresa que vol instal·lar el parc. I si aquest informe mediambiental no està en el projecte, vol dir que ha sortit negatiu, no té altra explicació. Ho dic per si hi ha alguna persona que dubte de que la defensa d'estos interessos no ha estat la correcta. Des del moment que l'informe mediambiental no està al seu expedient és perquè ha sortit negatiu. Volia dir això perquè la gent estiga tranquil·la i sàpiga que el que hem defensat és el correcte. I ara només em queda agrair als meus companys i a vosaltres -referint-se als mitjans de comunicació- que ens he ajudat molt", va explicar Jaime Federico.

Beltrán va recordar pel que fa a les qüotes d'urbanització que estaven pendents de cobrar, tasca que ha de realitzar ara el tripartit, que no es tracta sols d'un tema administratiu. El responsable d'Hisenda afirmava que s'havia incurrit en una irregularitat administrativa seriosa perquè l'expedient d'urbanització per qüotes no estava instruït correctament. Beltrán explicava al respecte que els populars "es van dedicar a fer obres, les van pagar com van poder, perquè Vinaròs creix en funció d'un milió d'euros cada any, i en època de bonança econòmica, i això afectava al PP i ara ens passa a nosaltres, això tapa molts defectes, però no vol dir que no existisquen". "Repetixo, no és cert que la gestió haja sigut bona, no és cert que hagen rebaixat cap deute, no és cert que hagen fet res", indicava Beltrán.

En l'actualitat, l'equip de govern tramita quasi 3 milions 800 mil euros provinents de qüotes d'urbanització, i Beltrán va afirmar que baixa l'eficàcia de cobrament d'aquestos diners, contra més temps passa.

El regidor d'Hisenda també va recordar que les obres que es financien des de fora no es troben registrades als comptes municipals, referint-se a la manca de gestió amb altres administracions de què acusava als populars. "Aquí l'informe diu que en aquest periode els diners en efectiu que han entrat a l'Ajuntament és de 39 milions de pessetes", deia Beltrán, al temps que recordava que "no hem dit en cap moment que no venen obres, sinó que no arriben diners".

L'estudi, que l'ha dut a terme una empresa privada, apunta segons els populars que tant el grau de solvència, com d'autonomia i liquidessa de l'Ajuntament és bó, així com el fons de maniobra i el de tressoreria. Aquesta era la valoració que oferia Castejón: "el que ha fet el tripartit amb aquesta auditoria o estudi econòmic-finançer, en el moment en què el van contractar, és comprar una peana que els ha costat 27.000 euros, i a sobre, dalt, han fet sant al Partit Popular, perquè han aixecat la bona gestió que, com s'està demostrant, durant aquestos darrers quatre anys i l'anterior legislatura va dur a terme el PP".

El regidor d'Hisenda afirmava la setmana passada, i basant-se en l'informe, que el treball a nivell econòmic del PP destacava per "l'absència de gestions amb altres administracions", fixant en 39 milions de pessetes els diners que ha rebut Vinaròs de fora. "Jo penso", deia Castejón, "que aixó ha estat un lapsus del senyor Beltrán, perquè és mancar a la veritat, de manera gratuita perquè no s'ho creu ningú". En aquest sentit, Castejón va citar les escoles taller, la gestió del CRIS, els plans provincials o la canalització del Servol, entre d'altres.

Beltrán també criticava "la privatització dels serveis de neteja, recollida d'escombraries i de les aigües potables, i la nul·la gestió de les quotes d'urbanització". El regidor popular ha contrarestat aquesta darrera acusació, explicant que "les quotes d'urbanització de les obres per dotar de llum, aigua i claveguerams a les zones turístiques nord i sud les pagen els veïns, i l'Ajuntament les cobra quan han finalitzat els treballs". "Tots sabem que quan es repartixen les quotes sempre es presenten al·legacions, gent a la qual li han dit uns metres i són altres", explicava Castejón, qui es mostrava sorprés perquè el regidor d'Hisenda "diga que vam fer unes obres, i ara nosaltresles hem de cobrar, millor per a ells perquè són tres milions d'euros". El regidor afirmava que el PP "el que ells feien, perquè em sap greu tornar-ho a dir, però quan nosaltres vam entrar a l'Ajuntament ells (el PSOE) van passar unes qüotes d'urbanització, les van cobrar, eren uns diners finalistes per pagar les obres de la zona turística sud, se'ls van gastar i les obres no les van fer".

"Des del moment en que van anunciar que anaven a contractar aquest estudi, des del Partit Popular ens van acusar, com és habitual en ells, de fer una il·legalitat perquè les auditories s'han de fer a través del Tribunal de Comptes. I nosaltres ho volem deixar molt clar, això no es una auditoria, això és un informe tècnic que s'ha encarregat a una empresa externa perquè volíem saber com s'havien fet les coses i quins temes, en funció de com s'havien fet podíem corregir i quin eren els mitjans tècnics que havíem de posar per aconseguir-lo", va voler aclarir Ramon Adell, regidor del Bloc-Esquerra Verda a l'Ajuntament de Vinaròs

D'aquest informe financer destaquen un nombre de deficiències de les que Juan Antonio Beltrán, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Vinaròs, ha resaltat: "absència de gestions amb altres administracions, nul·la gestió de les quotes d'urbanització, la privatització dels serveis de neteja i recollida d'escombreries -que al començament costava 260 milions de pessetes i ara ja ens costa 300 -, i la privatització també de les aigües potables... i ara l'Ajuntament haurà de gastar 450 milions de pessetes per canviar la tubera mare que va des del pou al poble".

La manca de gestions amb altres administracions ha fet que en quatre anys només s'haguen rebut 36 milions de pessetes. Quant a la nul·la gestió de les quotes d'urbanització, Beltrán ha assenyalat que no és tant fàcil cobrar-les, ja que, per exemple, hi ha propietats que han canviat de mans i això crear molt problemes. A més l'actual consistori s'ha trobat amb un deute amb l'empresa UTE-Fobesa, de 21 milions de pessetes, que el departament d'Intervenció diu que no s'han de pagar, cosa que provocarà que aquesta empresa demande a l'Ajuntament.

Un altre aspecte que es desprén d'aquest informe fa referència al deute del consistori vinarossenc, que en el quatre anys de legislatura no s'ha reduït.

Beltrán considera que, partint d'aquest informe, "la gestió econòmica aparent que ha fet l'Ajuntament en l'anterior legislatura és bona, però la real ha segut deficient. Esta gestió deficient s'ha pogut soportar per l'increment d'ingressos, degut a una època econòmica favorable que ha beneficiat al PP, com ara ens beneficia a nosaltres. Del 99 al 2003, els ingressos corrents d'aquest Ajuntament van augmentar en més de quatre milions d'euros. I, com diu la dita, 'quan hi ha calaix sembla que les coses van millor, però es pot gestionar molt malament i tenir diners".

Las siguientes reuniones previstas son las del miércoles 16 de noviembre, dia en el que se llevarán acabo tres sesiones informativas para presentar el PREVI a los directores de todos los IES de Valencia capital. La magnitud de las reuniones requiere de una planificación detallada para llegar a todos los centros.

Per un altre costat, s´ha volgut aprofitar aquests canvis per instal·lar una nova parada d´autobús, des de la qual es pretén comencen el seu recorregut tots els autobusos que treballen a Vinaròs. D´aquesta manera, aquests circularan per Pablo Ruiz Picasso i l´Avinguda Castelló.

Balada, però ha anunciat més canvis ja que tenen previst reunir-se amb els empresaris del sector per unificar totes les parades que hi ha a la ciutat, de tal manera que siguen les mateixes per a totes les companyies.

En un altre ordre de coses, l´edil d´Urbanisme, Jordi Romeu, explicava que en pròxims dies el Patronat Municipal d´Esports dictaminaria les normes d´utilització de la tan anhelada, pista d´atletisme.

Per exemple, com exposava l'alcalde de Vinaròs, "al 2008 està previst gastar 2.321.000 quilos de pinso, i 6.000 quilos de medicament, llençan-los a la mar; a més, i com passa amb tot el que ens donen per Vinaròs, aquesta piscifàctoria tindrà la nau central a Xilet i Almenara, i la intenció és manipular de 7.500 a 10.000 tonellades anuals de peix". Orades, llobarros i corballs seran els peixos que es criaran a la piscifactoria, "i les previsions per 2009 són de comprar 6.500.000 peixos alevins: 5.500 orades, 1.000.000 de llobarros, i 100.000 corballs". Per alimentar-los, es llençaran de 40 a 50 tonellades de pinso a la mar.

Tal i com explicava Balada, la piscifactoria pot arribar a ser molt més contaminant i perjudicial per Vinaròs que el parc eòlic marí que volia construir-se davant les costes del municipi. Per això demana una resposta similar a la generada pel projecte de Capital Energy. "Si estavem preocupats, o hi havia bona part de la societat preocupada en el parc eòlic, això pot ser que siga més contanimant i perillós", afirmava Balada.

El consistori té ara 10 dies per donar el seu parer sobre el projecte, i l'equip de govern té clara la resposta. "Per supost que tenim la intenció de contestar que no, ja vorem si es pot aconseguit alguna cosa o no", va dir l'alcalde.

En altre ordre de coses, el ple d'anit va servir per aprovar el projecte de reparcel·lació i el PAI on s'ubicarà l'estació depuradora d'aigües residuals. També es va donar el vist-i-plau, amb els vots en contra de l'oposició, a una modificació pressupostària per cobrir despeses provinents de festes amb remanents de tressoreria.

El regidor d'Hisenda va explicar que, amb la partida que s'aprobava anit de 105.000 €, "se completa la despesa total de festes que totalitzarà 853.388 €, menys els ingressos pels concerts 100.935 €, de manera que es pot estimar que les festes de Vinaròs en el seu conjunt, costaran 752.453 €". Per la seva part, el regidor popular Mariano Castejón rectificava les dades de l'edil d'Hisenda: "les festes ens costaran 849.882 €, que són uns 141 milions de pessetes, que aixó és el doble que es va pressupostar en un principi, perquè aquesta ja és la segona modificació pressupostària del capítol de festes que portem a terme".

Aquesta modificació va derivar en discusió entre el portaveu del PVI, Carlos Roger, i el regidor popular Mariano Castejón, al voltant de l'execució del capítol d'inversions de 2004. D'altra banda, l'equip de govern també va tirar endavant un suplement de crèdit de 20.000 euros pel concurs d'idees del parc del Camí Fondo. El PP va demanar poder participar en la redacció de les bases d'aquest concurs, i va sol·licitar un pàrking subterrani.

En el torn de precs i pregutes, Ramón Adell, portaveu del Bloc-EV, va preguntar per la construcció d'un nou ambulatori, i el portaveu del PSOE, Jordi Romeu, va pregar que es treballe per demanar l'augment del pressupost destinat pel Govern Valencià a l'ampliació de l'Hospital Comarcal. De la seva banda, el portaveu de l'oposició va requerir informació a l'alcalde sobre nombrosos temes, dels quals van destacar la construcció de la ciutat esportiva i la inseguretat ciutadana.

COCEMFE va estar present
Del ple celebrat anit a Vinaròs, volem destacar la presència de ciutadans que normalment no poden acudir a aquestes sessions. Es tracta dels membres de COCEMFE, i dels discapacitats que no poden pujar, ni tan sols entrar a la casa consistorial, per la seva manca d'accessibilitat.