El portaveu del Partit Popular de Vinaròs ha confirmat, de nou, que la Conselleria de Sanitat s´ha compromés a construir un segon centre de salut a la ciutat i ha assegurat que tots els tràmits estan en marxa. Jacinto Moliner, al mateix temps, lamenta que des de l´equip de govern vegen ombres en els documents que han rebut de la Conselleria de Sanitat, perquè diu que "la signatura que està estampada a la carta, sí que és la del Conseller" i no la de ningú més com apuntaven des del tripartit.

D´altra banda, Moliner ha tornat a acusar al consistori de Vinaròs de nula planificació i d´absència de projecte i programa perquè "en un ple se li va transmitir al Conseller que la zona per al centre de salut era la de Juan XXIII o la que tots coneixem pel PAI de Mercadona. Ara quan la Conselleria s´ho pren més en serio, apareix un terreny més adequat".

La sentència judicial va donar la raó a la propietària dels terrenys, i després de més d'un any, i dialogant amb les diferents parts com assegurava Romeu, ara s'engega de nou el projecte. L'equip de govern "tenia un problema amb la reparcel·lació de Mercadona, per a poder aplicar aquesta sentència", explicava Romeu, "i per anar en peus de plom, negociant amb l'urbanitzador i la part que ha guanyat la sentència, i perquè no se'ns digués que podiem beneficiar, o qualsevol cosa, vam consultar a la Direcció Territorial de la Conselleria de Territori i Vivenda".

L'organisme ha donat el vist-i-plau finalment a l'inici del projecte. D'altra banda, cal destacar la posada en marxa, en pocs mesos, d'un altre dels projectes presentats fa temps per l'equip de govern de Vinaròs, el del bulevar de la zona turística nord. L'empresa CM Arquitectura de València, ha estat l'adjudicatària de la contractació de la consultoria i assistència tècnica per a l'estudi dels programes d'actuació integrada presentats per a l'execució del conegut com a "supervial".

Balada indicava que "aquesta adjudicació tenia un pressupost de licitació de 350.000 euros, tot i que s'ha adjudicat finalment per 270.000 euros". El termini d'execució d'aquest estudi és de tres mesos, i una vegada finalitze, els tècnics municipals estudiaran les propostes d'aquesta consultoria i es decidiran les actuacions del "supervial" per a, en un futur pròxim, iniciar-se les adjudicacions i la urbanització de la zona afectada per aquest bulevar.

Després, cada PAI seguirà la tramitació oportuna. Recordem que el futur bulevar ha de reestructurar la zona turística nord de Vinaròs, connectant la ciutat a través del pont de Leopoldo Querol.

També ha indicat que en l'escrit del conseller, es diu que "en relació a l'escrit en què remet l'acord del ple de l'Ajuntament de Vinaròs, sol·licitant la dotació d'un segon Centre de Salut, li comunico que la Conselleria de Sanitat ja estava estudiant, des del punt de vista d'una correcta planificació sanitària, les necessitats de noves infraestructures sanitàries a dotar en els pròxims exercicis".

Romeu indicava que la Conselleria ha deduit de l'estudi de les necessitats sanitàries de Vinaròs, un Pla Funcional per al segon centre sanitari, que determinarà quant sól cal per desenvolupar el projecte. I demana al consistori que designe una persona de contacte, com indicava el primer tinent d'alcalde.

L'equip de govern ja ha designat aquest representant, tot i que Romeu indicava que de moment, ni hi ha escritures dels terrenys on s'hauria d'ubicar aquest centre, ni es construirà en un any. A més, l'edil denunciava que l'equip de govern ha hagut de "suposar" que aquest escrit prové de la Conselleria de Sanitat, perquè en ell no apareix ni el remitent, ni el número de fax d'on prové.

El tripartit, amb tot, ja ha començat a buscar espais on poder ubicar aquest segon centre sanitari. "Anem mirant posibles dotacionals sanitaris, i junt al "supervial", pròxim a la futura guarderia municipal, hi ha un altre PAI amb un dotacional de més de 6.800 metres quadrats, que pot anar bé per un ambulatori", indicava Romeu.

Aquest pla, és una eina més que es troba dins del Pla d´Excel·lència Turística i que ha trigat quasi un any en veure la llum, donat que en aquest estudi s´han tractar d´esbrinar quins són els recursos dels què disposa Vinaròs, quines són les seues carències i com cal promocionar la ciutat: "hem fet més de 500 entrevistes a turistes vinarossencs i als actors locals, per veure els problemes i aspectes positius, que més es posen de manifest".

Pel que fa a les oportunitats de Vinaròs com a destí turístic, el cap de projecte de MAZARS, José Ignacio Rojas ha assegurat que són molts els recursos que cal explotar. La ubicació Mediterrànea, les cales i platges, l´oferta gastronòmica i la tranquilitat de la ciutat, contrasten amb la manca d´una oferta hotelera "suficientment important per a la constitució d´una destinació turística sòlida o massificada".

En la presentació del Pla de Màrqueting van estar presents l´alcalde de la ciutat, Javier Balada i el president del Patronat de Turisme, Carlos Roger. Aquest últim assegurava que les conclussions d´aquest Pla tractaran de posar-les en marxa.

Vinaròs tindrà un nou centre de salut, d´acord amb les necessitats de la població, almenys aquest és el compromís que el Conseller de Sanitat, Vicent Rambla, ha pres davant el líder dels populars vinarossencs.

Ara li toca moure fitxa, segons Moliner, a l´equip de govern de la ciutat, ja que la Conselleria demanarà en propers dies, que li cedisquen els terrenys per tal de construir aquest nou centre sanitari. Moliner ha recordat, que a través del PAI de Mercadona, el consistori va assegurar que allí es disposaven d´una sèrie de terrenys, tot i que, Moliner diu que no coneix en quin estat es troben els tràmits per disposar dels mateixos.

La segona fase del projecte, de l'arquitecte barceloní Vicent Guallart, l'assumirà la Direcció General de Costes. Aquesta setmana, Vinaròs rebia la visita del Cap provincial de Costes i el cap de la zona a Madrid, per tal d'estudiar les actuacions que realitza aquest organisme a Vinaròs.

Durant la reunió es va parlar dels espigons, i l'alcalde indicava que "ja estan adjudicats, s'està realitzant l'estudi, i vam estar parlant sobre la possibilitat de construir un espigó menut a la terminació del Riu Servol, per a impedir les corrents que tapen la desembocadura". També es va acordar que el projecte de la pasarel·la que es situarà a la desembocadura del Riu Servol, el dissenyarà l'ajuntament i Costes el finançarà.

I durant la roda de premsa d'ahir es va parlar de projectes a punt d'inicar-se, però també d'altres que es troben paralitzats. Balada denunciava que tota la documentació al voltant de la construcció de la Ciutat esportiva es troba a la Direcció territorial de Territori i Vivenda a Castelló, i que l'equip de govern espera que es trasllade a València perquè s'aprove el projecte.

Pas que està retardant-se, segons Balada, perquè la Diputació ho paralitza. "Nosaltres ja hem presentat tots els documents requerits, sabem que està a Castelló, i esperem que passen ja a València perquè el conseller [de Territori i Vivenda] els puga signar, sabem que ell està molt interessat en signar-ho el més prompte possible, tot i que sabem que a Castelló estan molt interessats que no passen a València", assegurava Balada.

El projecte s'ha anunciat ara, un cop realitzada la reparcel·lació de la Unitat d'Execució U-R07, corresponent a la Partida Boverals. La nova infraestructura es troba al costat de la nacional 340, a tocant del camí Carretes, de manera que s'havia de confirmar el vist-i-plau de la Direcció General de Carreteres. L'escritura dels terrenys on anirà la guarderia encara no es troba a l'ajuntament, a l'igual que no es sap de quina manera es gestionarà.

Les instal·lacions de la nova guarderia disposaran de 327 m2 d'edificació, que es dividiran en quatre espais: tres mòduls, un per als més menuts, de 0 a 1 any, i els altres, pels infants de 1 a 2 anys i de 2 a 3 anys. El darrer mòdul s'emprarà com a menjador, bany i aula polivalent. El pati interior estarà tapat amb moderns materials.

L'equip de govern anunciava que en un any, es disposarà d'aquesta infraestructura. Com deia el regidor d'Urbanisme, es calcula que "al primer trimestre de 2007, la guarderia estarà construida, i a ple funcionament la tindrem per al curs 2007-08".

El conseller de Territorio y Vivienda, Rafael Blasco, ha afirmado que “la implicación del sector privado en la construcción de nuevas viviendas protegidas demuestra la capacidad del Plan valenciano de Acceso a la Vivienda para aunar esfuerzos en pro de que todos los ciudadanos puedan tener acceso a una vivienda digna, de calidad y a precios asequibles”.

Blasco ha añadido que “la empresa promotora que va a edificar vivienda en los terrenos generados por la acción urbanizadora del IVVSA podrá ofrecer una solución a las familias de Vinaròs que buscan su primer hogar gracias, de manera determinante, al compromiso del Consell en apoyar y fomentar la construcción de VPO y la creación de suelo para hacerlo posible”.

La empresa adjudicataria de la parcela de Vinaròs, SOVARUR, y el IVVSA ya han realizado operaciones conjuntas de este tipo en otras ocasiones. Recientemente, la institución ha firmado un convenio con esta empresa que le ha habilitado para gestionar la adjudicación de 15 VPOS que la constructora edificó en terrenos previamente enajenados por el Instituto Valenciano de Vivienda.

La propiedad objeto de la venta ha sido generada por el IVVSA mediante la urbanización de 1.114 metros cuadrados de suelo en el entorno de la U.E.-1 del Sector Juan XXIII de Vinaròs y salió a concurso de libre concurrencia para su enajenación, junto con otras cuatro parcelas, el pasado mes de septiembre.

Aquesta empresa, cal recordar que es compromet a construir un camp de futbol a la ciutat esportiva, projectada pel tripartit, així com un pas soterrat per accedir a la mateixa, mentre que el consistori com a contraprestació canvia la densitat del PAI Sur 10 per a què Català Wagner, en lloc de 130 vivendes en contruisca 500, d´acord amb la demanda existent al mercat.

En aquest sentit, l´edil popular, Juan Bautista Juan, va acusar al tripartit de practicar un política urbanística especulativa, on es primen els interessos de les empreses a sobre del benestar dels ciutadans: "tenim clar que a través de D. Conveni i Sta.Permuta ací s´està fent l´urbanisme més especulatiu que s´ha conegut a la ciutat".

El regidor d´Urbanisme, Jordi Romeu, per la seua banda, va aclarir que aquest conveni urbanístic amb la nova Llei Urbanística Valenciana queda regulat i que, en cap moment s´està augmentant la densitat de la zona, ja que el consistori amb el conveni amplia les zones verdes, les zones d´equipament i a més se li dota d´un camp de futbol.

L´edil popular també va incidir en altres aspectes, pels quals el seu grup votava en contra del conveni. Juan Bautista Juan considera inadmissible, que sent la capacitat del camp de futbol per a 3500 persones, en canvi només es facen 300 aparcaments. A més, consideren que "és pràcticament impossible que per al 2007 estiga feta la ciutat esportiva i el seu camp de futbol, perquè els terrenys d´aquesta, encara no estan registrats com a propietat de l´Ajuntament". Romeu per la seua banda va assegurar que: "en la última comunicació de la Diputació no sen´s demana Sr. Juan que estiguen les escriptures, així que no es preocupe".

El director general de Obras Públicas ha realizado estas declaraciones en el transcurso del acto de inauguración del enlace de la CV-11 con la N-238 dónde ha explicado que “para solucionar esta situación y aumentar la seguridad vial de los más de 3.000 vehículos que pasan diariamente por la vía, la Conselleria de Infraestructuras y Transporte ha ejecutado un enlace tipo “pesa” de la CV-11, como vía secundaria con la carretera N-238, como vía principal. Por tanto, el paso de la CV-11 sobre la nacional se ha realizado mediante una estructura.”

Estas obras se enmarcan en las actuaciones en el Plan de Infraestructuras Estratégicas de la Comunitat Valenciana 2004-2010, que prevé una inversión en política de carreteras superior a los 3.522 millones de euros en este periodo y que tiene entre sus principales objetivos planificar, gestionar e impulsar todas las infraestructuras esenciales para el crecimiento y el bienestar de la Comunidad Valenciana.

Por otra parte, el director general de Obras Públicas ha presentado en el Ayuntamiento de Vilafamés el proyecto de la rotonda en la CV-160 de acceso a la zona industrial de la población dónde ha señalado que “la principal exigencia que condiciona el proyecto de la glorieta es ordenar los accesos de la red viaria, tanto de las instalaciones actuales como de las futuras y cuyo objeto principal es mejorar la seguridad vial de la intersección y reducir la velocidad en los accesos.”

Características de las obras
En concreto, la conexión de la CV-11 con la N-238 es una intersección en forma de T, sin ningún tipo de canalización y en la que están permitidos todos los movimientos. Además, enfrentado con la CV-11 en esta intersección se sitúa el Camino de Canerus, que es utilizado para acceder a Alcanar desde San Rafael y desde el peaje de la A-7, como alternativa al trazado de la CV-101. Todo ello la convierte en una intersección en cruz con problemas a solucionar.

Además, la N-238 amplía su plataforma con el fin de obtener una sección definitiva de 7,00 metros de calzada y 1,50 metros en arcenes. Por otra parte, el paso de la CV-11 sobre el FFCC Valencia-Barcelona se ha mejorado mediante la construcción de un nuevo tramo de trazado que incluye una única curva de 450 metros de radio.

Ambdós han destacat la importància i el volum de treball que porta el Palau de Justícia de Vinaròs, i l'aposta que fa la Direcció General de Justícia per ell, tot i que recordaven que només les capitals poden disposar d'una fiscalia pròpia. Primer, s'ha realitzat la visita a les noves instal·lacions de la fiscalia, i després s'ha dut a terme la reunió amb el partit judicial.

Com a característiques dels jutjats de Vinaròs, la directora general afirmava que al pertànyer a una zona costera, "a l'estiu té molta afluència d'habitants, sobretot de fora, per aixó hem dotat la infraestructura amb videoconferència, perquè hi ha gent que denuncia aquí però que després marxen a la seva residència fora de Vinaròs, i de la Comunitat Valenciana".

El president de l'Audiència Provincial també citava altres singularitats del partit judicial de Vinaròs, com ara la seva situació geogràfica. És a dir, per trobar-se al nord de la província, patix problemàtiques com ara l'alta mobilitat dels jutges, el gran nombre de funcionaris amb escasa formació. Amb aixó, Montagud recordava que "està pròxima la publicació en el DOGV la nova borsa de funcionaris interins, sorgida arran les necessitats que ens han traslladat els professionals del sector, per exigir uns requisits d'accés com ara els coneixements de justícia dels interins".

L´esmentat conveni farà posible que, Català Wagner construisca un camp de futbol o un altre tipus d´ instal·lació, com un velòdrom, dins de la ciutat esportiva. Al mateix temps, l´empresa es compromet a fer un pas soterrat per accedir a la Ciutat projectada pel tripartit.

Moliner considera que aquest conveni és una pressa de pèl, ja que es vol emmascarar a través d´un camp de futbol "un nou pelotazo urbanístic" de l´equip de govern per beneficiar amb més de 2.000 milions de pessetes a una determinada empresa: "la definició en conjunt d´aquells terrenys està molt clara i ara van i passen de construir 130 vivendes a 500 en blocs de formigó per beneficiar a aquesta empresa o a algú".

Des del Partit Popular no comprenen aquesta decissió de l´Ajuntament de Vinaròs de fer públic aquest conveni amb Català Wagner, ja que la Conselleria encara no s´ha pronunciat respecte a la idoneïtat dels terrenys de la ciutat esportiva, per a la pràctica de l´esport. És més, segons Moliner hi ha informes que desaconsellen aquesta ubicació per la seua proximitat amb la N-232.

Els populars, d´altra banda, opinen que els diners que l´Ajuntament o aquesta empresa es gastaran en la construcció de tots els accessos a la ciutat esportiva, valorats en més de 1.000 milions de pessetes, s´hagueren pogut destinar a construir instal·lacions en la ciutat esportiva que havia projectat el Partit Popular i almenys, a hores d´ara, ja es tindrien zones on practicar esport.

A més, Moliner llança, al mateix temps, una sèrie de preguntes a un dels socis de govern de l´Ajuntament i a l´Associació de Veïns Migjorn: "què fan els d´Esquerra Verda, què pensen de què una zona residencial es convertisca en blocs de formigó, i on estan els salvadors del poble, que es diuen Migjorn, quan pensen pronunciar-se?".

Català Wagner és l´empresa que ha signat un conveni urbanístic, que es portarà a ple el proper mes, a través del qual aquesta es compromet a construir un camp de futbol o una instal·lació esportiva, per un import no superior als 2.5 milions d´euros. Aquesta empresa, a més, també adquirix altres compromisos fruit d´aquest conveni: "ampliaran i redissenyaran els espais lliures, crearan les zones verdes i d´equipaments, al mateix temps que els espais dotacionals del sector i desenvoluparan la insfraetructura de connexió i accés des de la N-232 ambdós sectors incluint l´execució d´un pas soterrat", ha explicat l´edil d´Urbanisme, Jordi Romeu.

I és que, aquest conveni té una sèrie de contraprestacions per a l´Ajuntament de Vinaròs. En aquest sentit, l´edil d´Urbanisme ha explicat que aquesta empresa és l´urbanitzadora de la unitat d´execució SUR 10, enfront de la futura ciutat esportiva amb un total de 52.500m de superfície edificable, però per una errada al PGOU les parcel·les resultants eren d´una edificabilitat aïllada. Així, a través del conveni se li millora, a canvi de la construcció del camp de futbol, la tipologia d´edificabilitat.

Romeu també ha volgut matissar que, en aquest conveni el consistori ha introduït una clàusula. Aquesta empresa està obligada a fer un camp de futbol o en el seu defecte una altra instal·lació esportiva per un import de 2.5 milions d´euros, ja que des del consistori s´està esperant una important subvenció de la Diputació de Castelló, que si arriba primer que l´acord amb Català Wagner es destinarà a la construcció del camp de futbol.

De fet, des del consistori vinarossenc s´ha comentat que després del camp de futbol, la instal·lació més prioritària és la construcció d´un velòdrom.

Per últim, l´alcalde de Vinaròs, Javier Balada, ha donat a conéixer algunes dades relacionades amb la capacitat d´aquest futur camp de futbol: "tenen cabuda unes 3.500 persones, hi ha una zona reservada per a esportistes i autobusos. La tribuna central té uns 1000 seients i s´ha habilitat una zona acotada per a la premsa. La gespa és d´ultima generació i pel que fa a vestuaris, se´n crearan 8".