L´acte va ser preseidit per l´alcalde Javier Balada i va contar amb l´assistència de les Reines i dames de les festes en un esdeveniment més de les Festes de Sant Joan i Sant Pere, que finalitzen aquesta nit.

Roger va assenyalar també que aquest any es va demanar la distinció de la bandera blava per a la platja del Clot, situada al costat del port, per la qual cosa es varen realitzar setmanalment els anàlisis pertinents de qualitat d´aigües. Però, hi ha que tindre en conte que aquest requeriment, encara que important, no es l´unic per assolirt la bandera blava, ja que els serveis disponibles, la ubicació, els accessos i altres aspectes també són estudiats.Per al 2005, a més de la platja del Fortí, on la bandera blava ondeja ininterrunpidament des de fa molts d´anys, també es demanarà per a les cales de Els cossis, en la zona turística nord, on la qualitat de les aigües és habitual excepcional.

El subdelegado del Gobierno en Castellón, Juan María Calles, lamentó en el acto institucional el gesto de la Generalitat Valenciana hacia un conjunto de municipios con intereses comunes que han mostrado como mínimo su voluntad de dialogar.

Juan María Calles ha subrayado la importancia de la Taula del Sénia al señalar que “los ayuntamientos son las primeras instituciones en percibir las necesidades de los ciudadanos”, y ha añadido que “por encima de las divisiones administrativas está la voluntad de los ciudadanos de un territorio que comparte raíces y reivindicaciones”. Calles ha calificado la experiencia de positiva y ha mostrado la disposición de la Subdelegación del Gobierno de Castellón de “escuchar y colaborar”.

El alcalde de Sant Carles de la Ràpita y presidente del Consell Comarcal del Montsià, Miquel Alonso, ha destacado que “aunque el territorio que conforman los municipios de la Taula del Sénia tiene una frontera administrativa, las comarcas del sur de Tarragona mantinen más vínculos con los municipios del norte de Castellón que con los del resto de Tarragona”.

El alcalde de Morella, Joaquim Puig, ha indicado que la Taula del Sénia no es más que la cobertura institucional de las interrelaciones habituales entre los vecinos de una y otra parte del río Sénia, y ha agregado que el ente supramunicipal “debería ser un síntoma de normalidad”.

Por su parte, el alcalde de Alcanar, Ricard Bort, ha denunciado que “las fronteras políticas y administrativas suponen una traba a la demanda de servicios e infraestructuras”.

Por último, el alcalde de Vinaròs, Javier Balada, aprovechó la presencia del subdelegado del Gobierno para solicitar paradas de los trenes Euromed en las estaciones del Baix Maestrat.

En la I Mostra dels Pobles de la Taula del Sénia han participado alcaldes y concejales de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona, La Sénia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona, Freginals y Benicarló. Tras el acto institucional, celebrado en el Ayuntamiento de Vinaròs, las autoridades se han desplazado al paseo marítimo, donde se han instalado casetas promocionales de cada uno de los municipios y se han realizado exhibiciones de bailes tradicionales.

La Taula del Sénia está integrada por los municipios de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona, La Sénia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona y Benicarló. Su constitución obedece a la necesidad de dar respuesta a la demanda de servicios comunes provenientes de los municipios del norte de Castellón y sur de Tarragona, que al margen de las divisiones administrativas mantienen relaciones socioeconómicas y culturales y coinciden en muchas de las reivindicaciones en lo que se refiere a infraestructuras del transporte.

El director ha estat acompanyat per Juan Maria Calles, subdelegat del govern a Castelló, l'alcalde de la ciutat, Javier Balada, la regidora delegada de l'escola taller, Librada López, i Juan Cotanda, cap del Servei de Formació. En l'escola taller han treballat 45 persones menors de 25 anys, i en el taller de treball, 40. La seva directora ha presentat l'acte. En un to distés, el director ha resaltat la importància de dur a terme aquest taller.

El director general va resaltar el valor de la formació i de l'escola, que es tradueix en un alt índex d'inserció laboral. I de la seva banda, el subdelegat del govern ha destacat la importància de la feina duta a terme pels integrants de l'escola taller. L'alcalde Javier Balada també va felicitar als alumnes.

L'elaboració del Pla forma part de l'estratègia per a conèixer la situació real de la façana litoral del municipi a fi de poder realitzar propostes per a la seva conservació i ordenació de cara a una protecció integral de futur.

López Olivares va indicar que la línia de costa té reculades importants però en punts localitzats “ en alguns punts són greus però en general està bé “ . El catedràtic va destacar el valor que tenen “els mes de 60.000 m2 de les tres platges del nucli urbà ( Fora Forat, Fortí i Arena) i la qualitat intrínseca que tenen de cara al turista o visitant per si mateixes “.

Respecte a la reculada general de la línia de costa López va dir que l'estudi mostra que les reculades s'han registrat en els penya-segats que hi ha en tot el terme de Vinaròs , no obstant això les cales , molt benvolgudes a nivell turístic per la seva tranquil·litat, discreció i qualitat d'aigües “estan mantenint la superfície perquè els trossos que es desprenen dels penya-segats es desmembren i generen material que alimenta aquestes mateixes cales enfront de la possible intrusió marina”.

Els problemes , segons el que constata el Pla de Platges i Costes no són per a les zones de bany de les cales sinó per a les edificacions molt properes al mar tenint en compte el que López Olivares va qualificar com “hàbitat històric d'aquestes zones” que està compost per edificis com xalets i apartaments construïts prop del mar fa molts anys i que ara estan sobre els mateixos penya-segats per l'efecte de regressió provocat pel mar durant dècades.

El GETUR, en les seves conclusions proposa que cal actuar especialment en els accessos a les platges i cales millorant algunes i substituint les quals es troben destruïts o en procés de destrucció. Símptoma dels temps és la necessitat també recollida d'ampliar el nombre d'aparcaments disponibles en les proximitats d'aquestes cales situades en les dues zones turístiques ( Nord i Sud) amb que conta el municipi i on hi ha milers de xalets i apartaments que en molts casos són destinats exclusivament al mercat turístic d'estiu.

L'actuació es realitzaria mitjançant l'empresa Mediterranea Norte Sistemas de Cable SA, que depèn d'Ono i que tractarà d'incloure la inversió en el pressupost de l'any 2005. L'inici d'obres es preveu a octubre de 2004 i la finalització del cablejat al juny del 2005, abans que arribi la temporada turística forta. Segons van indicar els responsables municipals els contactes que en el seu moment l'empresa ONO va realitzar continuen sent vàlids pel que hi ha una part de la burocràcia prèvia avançada.

Segons l'estudi elaborat en el seu moment la clientela potencial per a aquesta xarxa de cable està sobre els 12.300 habitatges i les 1300 empreses. L'acceptació de la instal·lació d'Ono segons els estudis previs realitzats per la mateixa empresa era alta i parla de percentatges del 80 % sobre les persones entrevistades en les comunitats de veïns on es va recollir el mostreig. Segons l'experiència benicarlanda, el servei que presta Ono és econòmic comparat amb la despesa d'una llar vinarossenca pel mateix però en diferents conceptes com la telefonia, accés a 240 canals de TV i connexió amb Banda ampla de la xarxa ja que segons usuaris consultats no arriba a 30 € al mes.

Trencament de contracte

D'altra banda, els responsables municipals van adelantar que l'ajuntament ha rescindit definitivament el contracte amb l'empresa Grama, l'empresa que es va adjudicar la construcció del nou col·lector dels carrer Sant Pascual, i ha retingut la fiança per incompliment de contracte de la mercantil.

Per a Balada, "aquesta és la diferència substancial entre nosaltres i el PP, que ho aprovava tot per reial decret. Nosaltres hem negociat amb els veïns fins que ho han acceptat, cedint totes les parts i mentre el PP tenia al 80 % de propietaris en contra de fer el PAI, nosaltres hem aconseguit que el 85 % sigui partidari de d'executar-lo”.

El projecte del parc s'executarà mitjançant un concurs públic d'idees. L'alcalde va indicar que per a arribar a l'acord s'han hagut de rebaixar els costos de l'obra perquè les quotes que recauran en els propietaris no siguen tan elevades. Per altra banda, l'empresa urbanitzadora ha renunciat al 5 % del benefici industrial.

A més, l'Ajuntament ha renunciat al 10 % d'aprofitament urbanístic que li correspon "per a destinar-lo al pagament de la part de l'urbanització del parc", amb la qual cosa, els veïns veuran rebaixada la quantitat a abonar per les obres. L'Ajuntament s'ha compromés a destinar aquest 10 % de l'aprofitament urbanístic a la construcció d'habitatges de protecció oficial.

Els populars, a favor però amb reticències

El PP va votar a favor del desenvolupament del PAI, però el seu portaveu, Jacinto Moliner va fer constar en acta que no hi estaven d'acord en que l'ajuntament "no accepti que els veïns paguin un terç del PAI. El seu caprici farà que els ciutadans de Vinaròs regalem als propietaris d'aquestes finques uns 62 milions de pessetes". Moliner també va criticar que l'equip de govern "presumeix ara dels PAIs quan sempre s'han manifestat en contra", i va assegurar que "el recolzament dels veïns que l'equip de govern ha aconseguit en aquest PAI és inferior als que va aconseguir el PP" en altres PAIs.

El regidor d'Urbanisme, Jordi Romeu, va contestar que l'ajuntament "pot assumir la despesa per a l'execució total del parc, que està justificada jurídicament i socialment". Per la seua banda, l'alcalde, Javier Balada, va indicar que el PP "s'oblida del més important, i és que els propietaris dels terrenys són persones a qui els prenem la casa o el terreny. Hi ha molta gent que no pensa en els diners i creu que és més important continuar vivint on viu".

Modificacions en el pressupost

Sis dels punts de l'ordre del dia del ple de juny que van ser aprovats, per unanimitat de totes les forces polítiques, eren partides de modificació pressupostària. El regidor d'Hisenda, Juan Antonio Beltrán va indicar que les modificacions estan justificades perquè "per imperatiu legal no vam poder dotar econòmicament algunes partides".

El projecte ha estat presentat per la mercantil Urbanitzacions Vinaròs SL, empresa originària de la ciutat, i actuarà sobre una superfície total de 116.464 m2 amb una superfície d'edificabilitat d'1:1 i un pressupost inicial d'obres d'urbanització que s'eleva fins els 4.157.152 milions d'euros. I, tal i com ha assenyalat l'alcalde, l'ajuntament ha aconseguit que el 85 % dels propietaris dels terrenys estiguen a favor de realitzar la urbanització.

“Això és la diferència substancial entre nosaltres i alló que feia el PP, que ho aprovava per reial decret. Nosaltres hem negociat amb els veïns fins que ho han acceptat cedint totes les parts i mentre el PP tenia al 80 % de propietaris en contra de fer el PAI nosaltres hem aconseguit que el 85 % sigui partidari de portar-lo avant”, ha dit l'alcalde.

El projecte del parc, que és la part més emblemàtica del PAI, s'executarà mitjançant un concurs públic d'idees a fi de poder escollir el mes brillant de cara a aquest gran espai verd i d'esbarjo del que podran gaudir no sols els veïns de la zona sinó tots els vinarossencs. L'alcalde va indicar que per a arribar a l'acord s'han hagut de rebaixar els costos de l'obra perquè les quotes que recauran en els propietaris no siguin tan elevades. Per altra banda l'empresa urbanitzadora ha renunciat al 5 % del benefici industrial.

A més, l'Ajuntament ha renunciat al 10 % que li correspon per a destinar-lo a pagar la part de la urbanització del parc corresponent amb el que els veïns veuran mes rebaixada la seva quantitat a abonar per les obres.

La urbanització es durà a terme, malgrat els vots en contra del PP, en el tram que va des de la nacional 340 fins el cami Carretes. Este va ser l'únic punt del dia, i va sortir endavant amb els vots favorables de l'equip de govern. L'obra va ser adjudicada a l'empresa Vidascón.

La negativa dels populars a recolçar el punt es va donar, tal i com va explicar el grup de l'oposició, perquè l'empresa adjudicatària de les obres posava unes cotes altes d'urbanització per als veïns de la zona en qüestió. L'alcalde de la ciutat, Javier Balada, va explicar que els informes dels tècnics van aconsellar aquesta empresa per a que se li adjudiqués l'obra.

Hasta el momento, se ha llevado a cabo una primera fase de restauración en la que se han invertido más de 18.000 euros. La reconstrucción de la antigua vuelta de cañón, un repintado de color azul purisimo, además, de instalación eléctrica, son algunas de las actuaciones que conforman esta etapa inicial. Javier Palomó ha destacado que la restauración ha sido inspirada en la obra original propia del siglo 18."El ayuntamiento ha intentado recuperar esta zona, coincidiendo con la fecha de celebración de la virgen, el 6 de junio. Se ha utilizado la técnica de construcción original".

La elaboración de un panel cerámico, y la reposición de la escalera de accesso, también han estado incluidas en la recuperación de la ermita de Vinaròs. La encargada de la reproducción artesanal de las piezas de cerámica ha sido Lola Torres.

Por su parte, el alcalde de Vinaròs, Javier Balada, ha detallado que espera que en un plazo de dos años se finalicen totalmente la restauración del templo. "Intentamos recuperar la tradición de la patrona de Vinaròs. La idea es que en dos años este totalmente acabada la restauración de todo el templo. Ahora existe la posibiliodad que la Caixa Vinaròs colabore en la segunda fase que incluiría la recuperación del antiguo altar de la virgen".

Emili Vinaiza, ha invitado a todos los vinarocenses para que asistan a la festividad de la patrona que tendrá lugar el próximo domingo 6 de junio.